El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
es produeixen canvis ortogràfics en la formació dels ordinals. Per exemple, a cinquè, cinquena... la c final de cinc es converteix en qu; a novè, novena... la u de nou es converteix en v; a desè, desena... se substitueix la u de deu per s.
Hi ha ordinals que presenten una segona forma presa [...]
acabats en -ca canvien la c perqu (oca, oques).
- Els mots acabats en -ga canvien la g per gu (figa, figues).
- Els mots acabats en -ça canvien la ç per c (plaça, places).
- Els mots acabats en -ja canvien la j per g (granja, granges).
- Els mots acabats en -gua fan el plural en -gües (llengua [...]
Un dels significats del verb passar és 'recórrer tal o tal camí, travessar tal o tal lloc anant d'un indret a un altre'. Per exemple: La processó passa per davant de casa, El Ter passa per Girona.
Per analogia, aquest verb es pot utilitzar amb sentits figurats que són una extensió del sentit [...]
separen són: ll, ny, gu i qu. Per exemple:
pa-lla
ca-nya
an-gui-la
en-ques-ta
En canvi, hi ha altres parelles de consonants que sí que se separen. Són les següents: l·l, rr, ss, ix, sc, tg, tj i tx. Aquestes parelles es trenquen a final de ratlla: una lletra queda amb la síl·laba anterior i l'altra amb [...]
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la [...]
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple:
M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.
També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
La construcció donar per + participi és habitual en català. Per exemple: donar per sabut, donar per demostrat, etc. Algunes expressions que es construeixen com les anteriors no queden recollides per la normativa, però són adequades. Per exemple: donar per acabat, donar per tancat.
L'expressió [...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre.
En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt [...]
En català es pot fer servir la locució preposicional a jutjar per, que indica segons el que mostra o aparenta un fet o un indici. Per exemple:
A jutjar pel seu comportament, diria que s'ha barallat amb els fills un altre cop.
[...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.