Masculí singular: mon, ton, son
Femení singular: ma, ta, sa

Masculí plural: mos, tos, sos
Femení plural: mes, tes, ses

El possessiu àton va sempre davant del nom, sense cap més determinant, i concorda en gènere i nombre amb el nom que especifica. En canvi, el possessiu tònic, que és d'ús més general, es fa servir precedit de l'article (el meu, el teu, el seu...).

Actualment, el possessiu àton té un ús molt restringit i es refereix sobretot a relacions de parentiu (pare, mare, filla, tia; germana, cosí, nebot...). També pot aparèixer precedit del mot casa, en l'expressió temporal negativa en ma vida (en ta vida o en sa vida) i en alguna dita. Per exemple:

Té pendent d'escriure a mon cosí.
Què ha explicat ta mare?
A ma casa som de la broma.
Cada terra fa sa guerra.

Els possessius àtons de tercera persona poden designar més d'un posseïdor (He vist les filles de Can Pasqual al terrat. Ja ho sap, son pare?, referit a 'd'elles'). A més a més, es fan servir en fórmules protocol·làries. Per exemple:

ses majestats els Reis de l'Orient
Sa Santedat