Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple:

La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).
Estudia a la mateixa ciutat on viu (on viu és l'oració de relatiu).

El relatiu compleix tres funcions diferents:

1. Fa de nexe entre l'oració principal i la subordinada. Per exemple:

La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (la principal és la noia és veïna del Toni i la subordinada és ahir vaig veure la noia).

2. Substitueix l'antecedent en l'oració de relatiu. Per exemple:

La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que = la noia).

3. Desenvolupa una determinada funció sintàctica dins de l'oració de relatiu. Per exemple:

La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que fa de complement directe a l'oració de relatiu).

Finalment, cal dir que les oracions de relatiu poden ser adjectives o substantives:

• Oracions relatives adjectives: modifiquen el sintagma nominal que les precedeix i que constitueix l'antecedent del relatiu. Per exemple: La bossa que vaig portar ahir és nova (la bossa és l'antecedent del relatiu que i alhora l'oració que vaig portar ahir modifica aquest nom).

• Oracions relatives substantives: l'oració de relatiu no té un antecedent explícit i fa la funció d'un substantiu. Per exemple: Qui arribi tard tindrà una sanció (el relatiu qui no té un antecedent explícit, equival a 'la persona que').