La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:
entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.
quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
Els mots que comencen amb els grups consonàntics pn-, ps-, pt, gn-, mn- i alguns altres normalment es pronuncien emmudint la primera lletra. Ara bé, en un context molt formal en què la dicció és molt acurada, de vegades es pronuncia tot el grup consonàntic.
Aquests grups consonàntics es troben [...]
Fitxa
6209/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: és o es?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
.
S'escriu te en els casos següents:
quan és un pronom feble: Vull donar-te les gràcies, Te la portaré demà;
quan fa referència a l'arbust o a la infusió de les fulles d'aquest arbust: Tenien plantacions de te, T'estimes més te o cafè?;
quan és el nom de la lletra t: S'escriu amb te final, Les [...]
bon ús de la seva autoritat;
quan és una forma del verb usar (en parlars baleàrics i alguerès): Sempre ús el llapis per fer els mots encreuats.
S'escriu us en els casos següents:
quan és un pronom feble: Us vull donar les gràcies;
quan és el nom de la lletra u, en plural: Confon les us amb [...]
lexicalització finalment passen a escriure's en minúscules.
Les sigles es poden lexicalitzar tant si es pronuncien sil·làbicament com si es tracta de sigles que es llegeixen lletra per lletra. Per exemple:
les pimes del sector (a partir de PIME: petita i mitjana empresa)
un elapé de Mazoni (a partir de LP [...]
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç [...]
Fitxa
6209/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: és o es?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)