Per designar el lloc on viuen o s'exhibeixen els dofins en captivitat, la denominació adequada en català és delfinari. S'ha adoptat aquesta forma perquè el sufix d'origen llatí -ari sol exigir una base també culta a l'hora de formar un mot derivat. Es tracta del mateix patró de formació de termes [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
Per expressar el significat de 'seguir la pròpia intenció' es pot fer servir la construcció anar a la seva (o a la meva, a la teva, etc,). Per exemple:
Els ho he dit mil vegades, però sempre van a la seva.
A l'hora de fer servir aquesta locució, cal tenir en compte que la forma del possessiu [...]
, en aquest cas, sempre va acompanyat del pronom hi. En aquests casos, també es pot fer servir la forma posar-hi. Per exemple:
Al cartell hi diu que fan vacances fins al 16 d'agost.
On hi diu mal hi ha de dir mel.
En el tríptic no hi posa l'hora d'inici de l'espectacle.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte).
Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple:
A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al [...]
aquest cas, el verb és intransitiu. Així, es pot dir:
La mestra ensenya a/de llegir.
A l'hora de pronominalitzar aquest complement format per una oració d'infinitiu, es fa servir el pronom en. Així, si se substitueix el complement de l'exemple anterior, la frase queda de la manera següent:
La [...]
Les formes cita i citació tenen significats diferents.
El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.
En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport [...]
A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
a l'hora d'actualitzar enregistraments discogràfics antics). [...]
Fitxa
6248/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)