, pixallits; Flix. En el cas de u, s'escriu x quan la u és una semivocal i forma diftong amb la vocal anterior: disbauxa, rauxa.
La seqüència ix es pronuncia diferent segons els parlars: en la major part dels parlars orientals no es pronuncia la i, mentre que en la major part dels parlars occidentals i del [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma.
S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans).
S'escriu [...]
quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l [...]
Fitxa
6248/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.
Diftongs decreixents [...]
terminacions següents: a, e, i, o, u (excepte si la i i la u formen part d'un diftong que no sigui güi ni qüi: desmai, canteu, avui, però pingüí), as, es, is, os, us, en i in. Per exemple: aniràs, camió, comprèn, costós, dormís, obtús, perdés, tabú; Mercè, Dublín, Rupià, etc.
2. S'accentuen les paraules [...]
No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
Fitxa
6248/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)