Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de pèl, pèls i pel, pels.
S'escriu pèl, pèls amb el significat de 'vellositat': no tenir ni un pèl, posar els [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma.
S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans).
S'escriu [...]
res
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
En el silenci de la nit se sentia el res dels caputxins.
Aquella partitura estava plena de res i de mis.
En un tres i no res.
No hi ha res a fer.
[...]
Hi ha un curt de nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son.
S'escriu són en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos.
S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de món i mon.
S'escriu món amb el significat de 'conjunt de totes les coses creades; la Terra': córrer món, la [...]
Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:
No s'escriu...
S'escriu...
explaiar
esplaiar
explanada
esplanada
expoliar
espoliar
exprémer
esprémer
extendre (i [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o [...]
Fitxa
6248/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
Fitxa
6248/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.