feu
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
En la joventut feu ('va fer') grans viatges.
El feu del senyor feudal, un feu de bandits.
Vosaltres feu festa demà?, Feu lloc als altres!
[...]
, pixallits; Flix. En el cas de u, s'escriu x quan la u és una semivocal i forma diftong amb la vocal anterior: disbauxa, rauxa.
La seqüència ix es pronuncia diferent segons els parlars: en la major part dels parlars orientals no es pronuncia la i, mentre que en la major part dels parlars occidentals i del [...]
vocal i consonant o entre consonant i vocal es pot trobar:
s: dansa, entotsolat, festa, gespa, molsa, tsar, etc.
ss en mots començats per sots- i trans-: sotssecretari, transsiberià, etc.
c davant de e, i: enciam, sincer; Marcel, Mercè, etc.
ç davant de a, o, u: cançó, força, forçut, llençol [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o [...]
Fitxa
6248/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.