Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 442

Fitxes de l'Optimot  | Sintaxi
11. Conjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i'
Font Fitxes de l'Optimot
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires. En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.  Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
12. tal i com o tal com?
Font Fitxes de l'Optimot
13. Les hores en valencià i baleàric
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians i baleàrics, es fa servir la mitja hora com a fracció bàsica. Per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple: 8.10 h: les vuit i deu 8.15 h: les [...]
14. Numerals cardinals en valencià i balear
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents: 8 huit 17 dèsset 18 díhuit 19 dènou 80 huitanta Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:  17 [...]
15. Oracions de relatiu adjectives i substantives
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha dos tipus d'oracions de relatiu: les adjectives i les substantives. Les oracions relatives adjectives modifiquen un sintagma nominal que fa d'antecedent. Per exemple: El gos que borda és marró (que borda modifica el gos). La fruita que té a la nevera s'ha fet malbé (que té a la nevera [...]
16. Règim dels verbs trucar i telefonar
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple: La teva germana ha trucat fa poc: truca-li! No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà. Malgrat que, actualment [...]
17. Variació dialectal de nosaltres i vosaltres
Font Fitxes de l'Optimot
Els pronoms personals forts nosaltres i vosaltres presenten formes diverses segons cada parlar. Algunes d'aquestes variants són: nosaltros, nosatros, nosatres, naltres, naltros, nantres, nantros, natres, natros, noltros, mosaltros, mosatros, moatros, matros vosaltros, vosatros, vosatres, valtres [...]
18. 'sempre i quan' o 'sempre que'?
Font Fitxes de l'Optimot
La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple: Hi anirem demà, sempre que no plogui. El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum. Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i [...]
19. 'De' partitiu / 'una pilota blava i una negra' o 'una pilota blava i una de negra'?
Font Fitxes de l'Optimot
La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple: Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra) Dibuixa dos triangles petits i un [...]
20. Concordança en les expressions l'un i l'altre i altres variants / l'un a l'altra?, l'un i l'altra?, l'una per l'altre?, etc.
Font Fitxes de l'Optimot
Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en [...]
Pàgines  2 / 45 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>