21.
Present de subjuntiu del verb 'fer': 'fagi' o 'faci'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes del present de subjuntiu del verb fer són les següents:
faci
facis
faci
fem
feu
facin
En conseqüència, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, per a les tres persones del singular, ni la forma fagin, per a la tercera persona del plural.
[...]
|
22.
Concordança de 'bastant' / 'Hi ha bastant roba' o 'Hi ha bastanta roba'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El quantificador bastant presenta flexió tant pel que fa al gènere com pel que fa al nombre: bastant, bastanta, bastants, bastantes. Per exemple:
Fa bastant de temps que viuen a Cadaqués.
Hi ha bastanta roba per plegar.
Bastants amics seus vindran a la festa.
En aquesta sala hi caben bastantes [...]
|
23.
glamour o glamur?
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma catalana per fer referència a l'atractiu d'una persona o cosa que provoca admiració general és glamur, i no glamour. L'adjectiu derivat per expressar tot allò que té glamur és glamurós, glamurosa. Per exemple:
Vam anar a un acte on la gent anava molt elegant, s'hi respirava glamur.
La [...]
Fitxa 7354/3Darrera versió: 18.03.2022Títolglamour o glamur?RespostaLa forma catalana per fer referència a l'atractiu d'una persona o cosa que provoca admiració general és glamur, i no glamour. L'adjectiu derivat per expressar tot allò que té glamur és glamurós, glamurosa. Per exemple: Vam anar a un acte on la gent anava molt elegant, s'hi respirava glamur. ClassificacióCategoria
Morfologia
|
24.
Gènere dels topònims
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar
femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,
la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.
També es [...]
|
25.
'boolià' o 'booleà'?
/ 'nietzschià' o 'nietzscheà'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
|
26.
un ordre o una ordre?
Font
Fitxes de l'Optimot
:
Quan fa referència a l'arranjament, la disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Per exemple:
L'ordre és bàsic per poder cuinar amb tranquil·litat.
Inclourem aquest punt en l'ordre del dia previst.
En sociologia, quan fa referència al sistema de regles i lleis inspiradores [...]
|
27.
El verb dar / dar o donar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Present de subjuntiu
de, des, de, dem, deu, den
Això no obstant, cal tenir en compte que, en alguns parlars baleàrics, es mantenen les formes d'imperatiu da (per a la segona persona del singular) i dau (per a la segona persona del plural). Aquesta forma da de l'imperatiu es manté també en altres parlars [...]
|
28.
Compostos coordinats adjectivals / verd-i-negre, blanc-i-blau
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha uns casos molt concrets de compostos que fan referència a un equip esportiu, en què es coordinen, per mitjà de la conjunció i, dos noms de colors.
Malgrat que en general els compostos s'escriuen aglutinats (per exemple: allioli o coliflor), cal escriure'ls amb guionet si hi pot haver un [...]
|
29.
Femení de 'membre'
Font
Fitxes de l'Optimot
El nom membre, referit a qualsevol de les persones que componen una societat, una comunitat, té aquesta única forma tant per al masculí com per al femení.
Per exemple:
Ha de presidir la membre més antiga.
La Maria és membre activa de l'Associació.
Les membres de la comissió d'avaluació han [...]
|
30.
'malinterpretar' o 'mal interpretar'?
Font
Fitxes de l'Optimot
A diferència de determinats verbs compostos, com ara malgastar, que s'escriu amb els dos components aglutinats, l'expressió mal interpretar s'escriu amb els dos termes separats. Per exemple:
No em mal interpretis: jo no volia dir això (i no No em malinterpretis).
Ha mal interpretat les meves [...]
|
La forma catalana per fer referència a l'atractiu d'una persona o cosa que provoca admiració general és glamur, i no glamour. L'adjectiu derivat per expressar tot allò que té glamur és glamurós, glamurosa. Per exemple:
Vam anar a un acte on la gent anava molt elegant, s'hi respirava glamur.
La gent glamurosa no crida com els verdulaires.
Es va comprar un vestit ben glamurós, de cerimònia dels Oscar.