El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
L'adjectiu desnatat, desnatada és adequat tant per parlar de la llet a la qual s'ha tret la nata com per caracteritzar els productes elaborats amb aquesta llet sense nata. Per exemple: llet desnatada, formatge desnatat, iogurt desnatat.
Amb aquests mateixos significats, també es pot fer servir l [...]
currículum curriculum vitae
La denominació catalana normativa per fer referència al 'conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un premi, etc.' és currículum (mot adaptat al català i, per tant [...]
El gerundi no pot indicar posterioritat o conseqüència. Per tant, les construccions formades per un gerundi + així (o bé tot + gerundi + així) no són adequades quan tenen aquests valors i cal fer servir altres estructures. Per exemple:
Es va equivocar i va perdre temps i diners (i no ...perdent [...]
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
Tant amb el sentit d''acció d'ajudar' com amb el d''allò que serveix per a ajudar' es poden utilitzar indistintament els noms ajut i ajuda. Així doncs, es pot dir:
El vostre ajut és necessari.
Amb l'ajut de l'esquema fes un dibuix.
o bé:
La vostra ajuda és necessària.
Amb l'ajuda de l'esquema [...]
Cal dir reflex, i no reflexe, tant si es tracta del substantiu com de l'adjectiu.
El plural del substantiu reflex és reflexos. Així, cal dir, per exemple: els reflexos de la llum, tenir bons reflexos (i no els reflexes de la llum, tenir bons reflexes).
La forma reflexes només es correspon al [...]
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple:
Van parlar de literatura. (En van parlar.)
Són tertúlies [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.