Per designar el lloc on s'ha de trametre alguna cosa, on algú ha d'anar o bé el fi al qual alguna cosa és destinada es poden fer servir les formes destí o destinació, totes dues com a sinònimes. Per exemple:

La destinació / el destí d'aquest tren és Manresa.
M'he assabentat que us traslladen d'empresa. Quina destinació / Quin destí us ha tocat?
M'agradaria saber la destinació / el destí d'aquests diners que hem invertit.

Finalment, destí també té el significat de 'fat', de 'sort reservada a cadascú', significat que no té la forma destinació. Per exemple:

No sabrem mai què ens ofereix el destí.