Una citació és un fragment extret d'un text d'autor o unes paraules pronunciades per algú que s'inclouen en un escrit com a mostra d'una opinió o com a suport d'alguna idea, etc. Per marcar les citacions s'utilitzen les cometes baixes o les cometes altes. No és aconsellable d'utilitzar la lletra cursiva amb aquesta finalitat, encara que la citació es faci en una llengua que no sigui el català, perquè les cometes ja delimiten el fragment citat.

 

Generalment, una citació s'introdueix amb dos punts i habitualment comença amb majúscula inicial. Per exemple:

La inscripció deia: "En aquesta casa va néixer Eugeni d'Ors."

Cal tenir present, però, que si el que es transcriu després dels dos punts és un fragment, és a dir, no és un paràgraf ni una oració completa, s'escriu amb minúscula inicial. Per exemple:

I li va contestar: "que sí!"

Si la citació s'integra com una part essencial de la frase que l'acull i no arriba a formar una oració, no sol introduir-se amb cap signe especial i comença amb minúscula. Exemple:

Al final va quedar tot "en un malentès".

Si, en les mateixes circumstàncies que en el cas anterior, la citació és una oració completa però breu (un proverbi, una frase cèlebre, un element fraseològic, etc.), pot començar amb majúscula i el conjunt es puntua com si no hi hagués cometes:

La seva frase preferida era «Demà serà un altre dia».

 

Quan una citació és una oració completa d'una certa extensió, es pot escriure el punt abans o després de les cometes de tancament, segons el criteri que s'adopti. Per exemple:

I el líder sindical finalment va dir: "No podem deixar passar aquesta ocasió: tothom ha d'anar a la manifestació."

I el líder sindical finalment va dir: "No podem deixar passar aquesta ocasió: tothom ha d'anar a la manifestació".

Quan la citació és a començament de paràgraf o és una oració completa, i comença amb majúscula, el punt s'escriu abans de les cometes de tancament:

"No podem deixar passar aquesta ocasió: tothom ha d'anar a la manifestació." Això és el que va dir finalment el líder sindical.

Si al final de la frase hi ha punts suspensius, un signe d'interrogació o un signe d'admiració i després es tanquen les cometes, es pot afegir un punt al final (si es considera que preval el punt de l'oració completa més exterior) o bé ometre'l (si es considera que preval el punt de l'oració completa més interior). Per exemple:

En Jordi es va sorprendre: "Ui, mira, ja són les set!". I se'n va anar.

En Jordi es va sorprendre: "Ui, mira, ja són les set!" I se'n va anar.

 

cometes (signes de puntuació)