La perífrasi estar + gerundi té sobretot un valor progressiu i es fa servir per indicar que una acció es troba en curs de realització. També pot tenir un valor duratiu i, en aquest cas, assenyala la continuïtat d'un esdeveniment durant un període de temps i, més esporàdicament, la repetició d'un esdeveniment. Per exemple:

No el molestis, que està treballant.
Fa dues hores que ho estem mirant i no ens en sortim.
Aquest nen sempre estava preguntant el mateix.

Aquests valors també es poden expressar sense necessitat de fer servir una perífrasi verbal, sinó amb l'ús del present o de l'imperfet, segons el cas. Per exemple:

No el molestis, que treballa.
Fa dues hores que ho mirem i no ens en sortim.
Aquest nen sempre preguntava el mateix.

Tot i que totes dues opcions són possibles, l'ús de l'una o l'altra implica un matís de significat diferent. Les oracions en què no es fa servir una perífrasi són més neutres, mentre que les oracions amb perífrasi són més marcades perquè es focalitza la durada de la situació. Per exemple:

Què feies? Que dormies? (context neutre)
Què feies? Que estaves dormint? (focalització en la durada)