Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple:

On és l'informe?
Som al restaurant.
Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era.
Només som a uns quants minuts de la catedral.
La casa és a un quilòmetre d'aquí.

Aquesta mera localització amb el verb ser també es fa servir amb una construcció d'infinitiu o amb la preposició amb (per expressar coincidència entre dos individus o entitats). Per exemple:

En Ricard és a comprar el pa.
L'administratiu és amb la cap del departament.

També es fa servir el verb ser (i no estar) per expressar la localització en el temps. Per exemple:

A l'Argentina ara són a l'hivern.
Ara som al mes de setembre.

Cal tenir en compte que amb els dies de la setmana, quan el verb està en primera persona del plural, de vegades s'elideix la preposició que introdueix l'expressió temporal. Aquesta construcció, però, és pròpia de registres col·loquials. Per exemple:

Som a dissabte o Som dissabte.