Les fraccions horàries s'expressen d'una manera diferent segons els parlars: en la major part del central i el nord-occidental les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta del domini lingüístic generalment s'utilitza el sistema de rellotge.

Sistema de campanar

Aquest sistema es caracteritza pel fet que es divideix l'hora en quatre quarts i es fa referència a l'hora en punt següent i no a l'hora en punt ja passada. Per exemple:

És un quart de nou. (8.15 h)
Són dos quarts de nou. (8.30 h)
Són tres quarts de nou. (8.45 h)
Són les nou. (9.00 h)

Els quarts poden subdividir-se en mitjos quarts per indicar l'espai de temps comprès entre un quart i un altre. Per exemple:

També es poden afegir els minuts al quart precedent o bé a l'hora precedent si la fracció afegida no arriba a un quart. Per exemple:

Són dos quarts i tres minuts de cinc. (16.33 h)
Són les tres i cinc minuts. (15.05 h)

Hi ha altres expressions per fer referència a horaris més imprecisos. Per exemple:

Ja és hora de marxar: són les set tocades.
Vindran a quarts de vuit.

Sistema de rellotge

Aquest sistema té com a fracció bàsica la mitja hora: per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada, mentre que per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple:

Són les vuit i cinc. (8.05 h)
Són les vuit i quart. (8.15 h)
Són les vuit i mitja. (8.30 h)
Són les nou menys quart. (8.45 h)
Són les nou menys cinc. (8.55 h)