Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 5

Fitxes de l'Optimot  | Sintaxi
1. Imperatius amb forma molt reduïda: mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
Font Fitxes de l'Optimot
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple: mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.  [...]
2. Preposició 'de' seguida d'infinitiu en funció de complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui. En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]
3. Adjectius amb funció adverbial / parlar clar, cantar fluix, anar ràpid
Font Fitxes de l'Optimot
4. Duplicacions pronominals en oracions de relatiu / 'a qui no li agrada' o 'a qui no agrada'? / 'on diu' o 'on hi diu'? / 'de qui n'està molt' o 'de qui està molt'?
Font Fitxes de l'Optimot
 o veure-hi, en què el pronom és imprescindible per al verb, perquè li atorga un significat determinat, diferent del que té sense el pronom. Per exemple: La noia de qui n'està molt li va donar carbassa. 2. Amb verbs de percepció (veure, mirar, sentir, notar, etc.), quan es vol indicar possessió, com poden [...]
5. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
'empresa familiar. M'han ofert (de) fer una obra de teatre. No gosava (de) dir-li que l'estimava. Hi ha casos, però, en què és obligatori introduir l'infinitiu en funció de complement directe amb la preposició de. Es tracta de verbs com ara mirar ('procurar'), pregar, provar, dir ('proposar') o assajar [...]