El complement que expressa el beneficiari de l'acció del verb s'anomena datiu benefactiu. Aquest complement es pot construir de dues maneres: amb un sintagma preposicional encapçalat per a, o bé, amb els pronoms em, et, li, ens, us, els o es. Per exemple:
Ha fet un dibuix a la mare o bé Li ha fet [...]
De vegades l'antecedent d'una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Quan passa això, la frase de relatiu sempre és explicativa (no restrictiva), i, per tant, se separa de l'oració precedent amb una coma. Per exemple:
Ha vingut la seva mare, la qual cosa l'ha sorprès molt (el pronom [...]
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. En canvi, els pronoms el, la, els, les substitueixen un complement directe determinat. Per exemple:
La mare li dona l'esmorzar (La mare dona l'esmorzar a en Pau).
La mare el dona a en Pau (La mare dona l'esmorzar a [...]
cridis a la mare; no li cridis.
Així doncs, no és el mateix La nena crida la mare (és a dir, li demana que vingui) que La nena crida a la mare (és a dir, l'escridassa).
[...]
canvi, el possessiu tònic, que és d'ús més general, es fa servir precedit de l'article (el meu, el teu, el seu...).
Actualment, el possessiu àton té un ús molt restringit i es refereix sobretot a relacions de parentiu (pare, mare, filla, tia; germana, cosí, nebot...). També pot aparèixer precedit del [...]
complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)
El verb somiar, en el sentit de 'veure en somni', és transitiu i, per tant, necessita un complement directe. Per exemple:
Avui t'he somiat.
Ha somiat la democràcia.
Somia la mare tot sovint.
Ara bé, també és possible l'ús intransitiu del verb somiar (somiar amb/en: 'somiar amb/en algú' o [...]
L'adverbi tot, quan s'anteposa a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat. Per exemple
He trucat a la mare tot venint amb el cotxe de línia.
Tot rient s'ha distret dels seus problemes.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció és molt marcada. Per tant, quan no hi ha la voluntat [...]
): Mare, què dius?; Doctora, és greu?; Senyors, hem de marxar.
Nom o adjectiu amb caràcter afectiu o d'improperi: Gràcies, amor!; Calla, beneit!
Nom col·lectiu: Família, us quedeu a sopar?
Els vocatius poden anar sols, acompanyar una oració o una interjecció, i poden coordinar-se entre ells. Per [...]
concordança en singular. Per exemple:
No sé si m'avisarà la meva mare o el meu germà. [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)