amb per actualment s'utilitza col·loquialment en certs parlars (pel matí, per la tarda, per la vesprada...), però s'evita en els registres formals.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.2b)
[...]
consonant, especialment en paraules començades per en-, em- i es- (encetar, entendre, embut, embrutar, escoltar, espenta) i en d'altres com llençol i sencer.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.4.1e)
[...]
pronunciar com a vocal neutra, i no com a a, dias)
Barcelona (les vocals a, e, a s'han de neutralitzar, i no s'han de pronunciar com a a, Barçalona)
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.2)
[...]
generalment en manlleus i noms propis d'altres llengües, com ara:
pn-: pneumàtic, pneumònia, etc.
ps-: psicologia, pseudònim, etc.
pt-: pterodàctil; Ptolomeu, etc.
gn-: gnom, gnosticisme, etc.
mn-: mnemotècnic i derivats.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.3.2)
[...]
dels verbs adequar, liquar i obliquar s'han de pronunciar amb diftong i no pas amb hiat:
adequo (pronunciat a-dè-quo i no a-de-qú-o)
liqua (pronunciat lí-qua i no li-qú-a)
obliqua (pronunciat o-blí-qua i no o-bli-qú-a).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2b) [...]
donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3 [...]
Fitxa
6405/5Darrera versió: 19.04.2023
Títol
Verb donar: amb el so c/g o sense?
donc o dono?, dongui o doni?
Resposta
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3c)
Les formes uns altres, altres o d'altres poden fer de subjecte amb un nom explícit o elidit. Per exemple:
La lingüista defensa aquesta teoria i uns altres / d'altres / altres experts en llengua també.
Alguns han fet vaga, uns altres / d'altres / altres han treballat.
Aquestes tres formes [...]
dos més.
Quan acabem aquesta, pintarem dues altres parets.
Convé notar que, quan la construcció altres + numeral va precedida d'article, ja és adequada:
Les altres cinc cadires estan trencades.
Els altres deu alumnes faran la classe en aquesta aula.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
! Què hi fas tu per aquí?
En alguns contextos també s'usen les interjeccions uau i ual·la, que són de creació més recent. Per exemple:
Uau, quin ambient que hi ha!
Ual·la! El menjador us ha quedat preciós!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.7.3a)
[...]
:
Déu-n'hi-do, com pesa aquest cistell!
Que bé que toca el violí la teva filla, déu-n'hi-doret!
Aquestes expressions no s'escriuen, per tant, sense guionets (déu n'hi do, déu n'hi doret) ni tampoc aglutinades (deunidó, deunidoret).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
Fitxa
6405/5Darrera versió: 19.04.2023
Títol
Verb donar: amb el so c/g o sense?
donc o dono?, dongui o doni?
Resposta
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3c)