Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:

1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser difícil identificar el complement directe, especialment si és animat. Per aquest motiu, en general s'introdueix el complement directe amb la preposició a:

a) Quan el subjecte se situa darrere del verb i del complement directe, s'usa la preposició a davant del complement directe si hi ha ambigüitat. Per exemple:

Durant la baixa substituirà a la Maria un metge de Girona.

b) Si el complement directe està dislocat (o focalitzat), s'introdueix amb la preposició a si hi ha ambigüitat. En el cas dels verbs psicològics del tipus d'obsessionar (és a dir, amb un complement directe humà que experimenta l'acció expressada pel verb), sempre hi haurà la preposició, hi hagi o no ambigüitat. Per exemple:

A les teves amigues les portaran a casa.
A les teves amigues les obsessiona tenir-ho tot controlat.

c) Quan el complement directe és animat i apareix després d'un complement de règim molt complex, pot ser difícil identificar el complement directe i, per tant, va precedit de la preposició a. Per exemple:

Va voler convèncer d'acceptar aquell tracte al seu germà.

2. També es poden produir ambigüitats en els casos següents:

a) Quan el complement directe està representat per un pronom interrogatiu o exclamatiu i és animat, com que es poden produir ambigüitats, també s'introdueix amb la preposició a. Per exemple:

A qui ha triat la Maria?

b) En les oracions relatives amb el pronom qui, aquest pronom va precedit de la preposició a. Per exemple:

He vist el científic a qui va premiar el jurat dijous passat.
He vist aquell científic, a qui va premiar el jurat dijous passat.

En el cas que es tracti d'una relativa substantiva, la preposició és opcional. En canvi, és obligatòria si el verb és un psicològic del tipus d'obsessionar. Per exemple:

Han triat (a) qui tenia més bona nota.
Això obsessiona a qui s'angoixa més del compte.

c) En les relatives amb el pronom el qual, aquest pronom va precedit de la preposició a si la relativa és especificativa. En el cas de les explicatives, també cal la preposició si és el complement directe del verb seguir o d'un verb psicològic del tipus obsessionar; tret d'aquests casos també s'hi pot posar si es vol desfer una ambigüitat. Per exemple:

He vist el científic al qual va premiar el jurat dijous passat.
He vist aquell científic, al qual va premiar el jurat dijous passat.
He vist aquell científic, al qual seguien els seus companys.

d) Davant d'un quantificador pronominal referit a persones també s'hi pot posar la preposició a, encara que no hi hagi ambigüitat. Per exemple:

Vol convidar (a) tothom.

3. Un altre cas en què apareix la preposició a és davant dels pronoms forts en funció de complement directe. Fins i tot, si el complement directe no és un pronom fort, però apareix duplicat per un pronom feble de primera o segona persona, també sol anar introduït per la preposició a. Per exemple:

Et miren a tu.
Aquesta tasca us afectarà sobretot als especialistes d'aquesta àrea.

4. Hi ha casos en què per paral·lelisme amb construccions en què s'introdueix un complement directe amb la preposició a, un altre complement de la mateixa oració que té el mateix comportament (especialment en coordinacions i comparacions), també accepta la preposició. Per exemple:

T'han felicitat a tu i a la Cristina.
L'estimava com una mare al seu fill.

Aquest mateix cas de paral·lelisme es produeix en les respostes a preguntes amb a + pronom interrogatiu. Per exemple:

A qui visitarà la Maria? A la Sara.