Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la lexicalització finalment passen a escriure's en minúscules.

Les sigles es poden lexicalitzar tant si es pronuncien sil·làbicament com si es tracta de sigles que es llegeixen lletra per lletra. Per exemple:

les pimes del sector (a partir de PIME: petita i mitjana empresa)

un elapé de Mazoni (a partir de LP: long play, en català 'disc de llarga durada')

Els fenòmens d'ambigüitat i homonímia poden frenar aquest procés d'incorporació de les sigles a la llengua general. Per exemple, si la sigla CAP (centre d'atenció primària) s'escriu en minúscules (cap) es pot confondre la sigla amb el mot comú.

Un cas diferent són els mots incorporats a la llengua i que provenen d'una paraula estrangera creada per lexicalització d'una sigla en la llengua d'origen. En aquest cas, no es tracta de lexicalització pròpiament dita en català sinó d'adaptació o adopció d'un manlleu. Per exemple:

làser, de l'anglès laser (light amplification by stimulated emission of radiation 'amplificació de la llum per emissió estimulada de radiació')

radar, de l'anglès radar (radio detecting and ranging 'detecció i localització per ràdio')

Un altre cas de lexicalització són els acrònims, que es formen per mitjà de l'encaix o la fusió de dos o més mots almenys un dels quals ha sofert una reducció. Per exemple:

informàtica (informació + automàtica)
ofimàtica (oficina + informàtica)
boirum (boira + fum)