Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947

Fitxes de l'Optimot
1. Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars. En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència. A més a més, en gironí es [...]
2. Timbres oberts i tancats de e i o tòniques sense accent
Font Fitxes de l'Optimot
, Isabel, Marcel·la e oberta + erra vibrant: esquerra, ferro, guerra, terra, xerra, Casserres, Esterri e oberta + erra simple: cert, hivern, merla, perdre, verd, Xerta, Robert (però herba, serp, terme, amb e tancada) La o d'alguns monosíl·labs o de mots en què aquesta vocal apareix a la primera [...]
3. Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font Fitxes de l'Optimot
4. Mots compostos i prefixats: amb e- o sense e-? / infrastructura o infraestructura?, autostop o autoestop?
Font Fitxes de l'Optimot
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
5. Ser o estar davant d'adjectiu o participi (subjecte inanimat) / La porta és oberta o La porta està oberta?
Font Fitxes de l'Optimot
resultat d'un procés de canvi (amb estar), en general no duen un verb o un altre segons el matís de significat, sinó segons quina sigui la solució més habitual en cada parlar. Per exemple: La porta és oberta. La porta està oberta. Aquest vespre la sala serà buida. Aquest vespre la sala estarà buida [...]
6. Accentuació de la vocal e al País Valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals. En els mots aguts [...]
7. Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Font Fitxes de l'Optimot
en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer. En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.  A més, en [...]
8. Formació de mots: el truncament en compostos cultes / fisioterapeuta o físio?, biblioteca o bíblio?
Font Fitxes de l'Optimot
'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals. En un registre formal cal mantenir les formes senceres. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1c)  [...]
9. Formació de mots: el truncament en noms comuns i adjectius / profe o professor?
Font Fitxes de l'Optimot
notar que l'ús d'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals i col·loquials. En un registre formal cal mantenir les formes senceres. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1) [...]
10. Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona / Pronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora?
Font Fitxes de l'Optimot
un diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. Quan les dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una de sola: camí inacabat [í], algú usual [ú]. En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o en síl·laba àtona, aquestes es fusionen amb la tònica si [...]
Pàgines  1 / 395 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>