viure una gran eufòria.
La dècada / A la dècada / En la dècada dels seixanta va viatjar per tot l'Àfrica.
Van construir aquella casa la dècada / a la dècada / en la dècada del 1950.
De vegades, el període temporal pot aparèixer sense el mot anys o dècada. En aquests casos, generalment s'introdueix amb [...]
parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar, auliva, aulor)
l [...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
els, i l'article personal en:
ca + el: cal
ca + els: cals
ca + en: can
Per exemple:
Vaig a cal metge.
Vinc de cals Domènec.
Això sembla can seixanta.
Pregunta-ho a can Serra.
No hi ha contracció, però, quan l'article s'apostrofa amb el mot que acompanya, perquè comença amb vocal o h. Per [...]
uns dos-cents euros.
4. Els nombres que s'esmenten a les cançons i a les frases fetes:
anar de vint-i-un botó
arribar a quarts de quinze
5. Les dècades quan s'esmenten només amb la darrera desena:
els anys seixanta, els anys noranta
6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la [...]
Miraneies)
També cal fer notar que, si aquestes partícules formen part d'una expressió fixada, s'escriuen sempre amb minúscula. Per exemple:
anar-se'n a can Pistraus
ca la Quica
de cal déu
can penja-i-despenja
can seixanta
[...]
la compradora.
5. El venedor es farà càrrec de l'impost de plusvàlua.
6. Les parts estableixen un termini de seixanta dies des de la signatura d'aquest contracte per a l'atorgament de l'escriptura pública de compravenda, que es farà el dia que fixi el venedor, davant el notari de Martorell [...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)