1.
Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua
Font
Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
|
2.
plural de mots femenins acabats en -a
Font
Fitxes de l'Optimot
acabats en -ca canvien la c per qu (oca, oques).
- Els mots acabats en -ga canvien la g per gu (figa, figues).
- Els mots acabats en -ça canvien la ç per c (plaça, places).
- Els mots acabats en -ja canvien la j per g (granja, granges).
- Els mots acabats en -gua fan el plural en -gües (llengua [...]
Fitxa 83/2Darrera versió: 18.07.2014Títolplural de mots femenins acabats en -aRespostaEl plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones. De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents: ClassificacióCategoria
Morfologia
Ortografia
|
3.
'sèquia' o 'séquia'? / Pronúncia de 'séquia'
Font
Fitxes de l'Optimot
D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català [...]
|
4.
Ortografia de 'n'
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]
|
5.
fideuà o fideuada? / mascletà o mascletada? / Emmudiment de d entre vocals
Font
Fitxes de l'Optimot
, tinguin també una forma escrita que reflecteix aquesta pronúncia sense la d intervocàlica: mascletà, fideuà. En general, però, cal evitar aquestes grafies populars.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.3.3)
[...]
|
6.
Sigles i acrònims: accentuació
Font
Fitxes de l'Optimot
són sigles que han esdevingut mots comuns, funcionen com qualsevol altre mot de la llengua. En conseqüència, s'accentuen segons les regles generals d'accentuació. Per exemple:
crònut (de croissant i dònut)
làser (de LASER 'light amplification by stimulated emission of radiation')
[...]
|
7.
Pronúncia de h (hac) / Apostrofació davant de h (hac)
Font
Fitxes de l'Optimot
:
en el verb halar ('menjar')
en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!...
en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby...
en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]
|
8.
Els diftongs / Diftongs decreixents i diftongs creixents
Font
Fitxes de l'Optimot
ou: cou-re, pou
uu: duus, lluu
Diftongs creixents
En els diftongs creixents la primera vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semiconsonants. Apareixen en els tres casos següents:
? Quan la u va precedida de g o q:
gua: gua-nyar, llen-gua
güe: bi-lin-güe [...]
|
9.
Funcions de la dièresi
Font
Fitxes de l'Optimot
que es pronuncia.
Cal tenir en compte que la u dels grups -gua-, -guo-, -qua-, -quo- es pronuncia sempre i, per tant, no duu mai dièresi. Per exemple: obliqua, llengua, quota, aiguós no porten dièresi; en canvi, obliqües i llengües porten dièresi per indicar que la u s'ha de pronunciar.
Per indicar [...]
|
10.
Ortografia i accentuació d'estrangerismes
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha estrangerismes que s'han adaptat a l'ortografia catalana i que, per tant, s'accentuen segons les regles d'accentuació del català, com ara currículum, vídeo o esmòquing.
En canvi, altres mots manllevats d'una llengua estrangera mantenen la grafia original, com són els casos de fondue [...]
|
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots acabats en -ca canvien la c per qu (oca, oques).
- Els mots acabats en -ga canvien la g per gu (figa, figues).
- Els mots acabats en -ça canvien la ç per c (plaça, places).
- Els mots acabats en -ja canvien la j per g (granja, granges).
- Els mots acabats en -gua fan el plural en -gües (llengua, llengües).
- Els mots acabats en -qua fan el plural en -qües (pasqua, pasqües).