l'Esquirol La denominació oficial d'aquest municipi és l'Esquirol. Des de l'any 2014 el topònim l'Esquirol substitueix el nom Santa Maria de Corcó, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009. [...]
1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Per exemple:
Li donaré quatre pomes (Donaré quatre pomes a la Maria).
Quan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe en, la combinació que s'obté és li'n. Per exemple:
Li'n donaré quatre [...]
Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova de la muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]
En català, les formes de tractament general de cortesia que precedeixen el nom d'una persona són senyor i senyora. En canvi, no són acceptables les formes don i dona (o donya). Per exemple:
Us presento el senyor Jordi Cases (i no ...don Jordi Cases).
Té un missatge de la senyora Maria Domínguez [...]
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
singular. Per exemple: En Riera (o El Riera) és conegut nostre, però Els Riera són coneguts nostres.
Aquests articles s'apostrofen davant de noms començats amb vocal o hac. Per exemple: en Ramon, el Joan, la Maria, na Laia, però n'Enric, l'Oriol, n'Hug, l'Amèlia, n'Helena. La forma femenina, com l'article [...]
darrere del verb, malgrat que la concordança en plural és la més habitual, també és possible conjugar el verb en singular. Per exemple:
Vindran de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.
Vindrà de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.
[...]
manca d'accent pot arribar a crear una confusió o a desfigurar un nom propi. Per exemple, si no s'accentua el nom de la població de LLANÇÀ o bé el nom del senyor MARIÀ VILÀ, es llegirà LLANÇA i MARIA VILA. [...]
El nom membre, referit a qualsevol de les persones que componen una societat, una comunitat, té aquesta única forma tant per al masculí com per al femení.
Per exemple:
Ha de presidir la membre més antiga.
La Maria és membre activa de l'Associació.
Les membres de la comissió d'avaluació han [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.