Quan en un escrit apareixen mots o expressions que s'allunyen del registre del text o que contradiuen les normes ortogràfiques i gramaticals, pot ser convenient marcar-los tipogràficament. En aquest cas, hi ha l'opció de posar-los en lletra cursiva o bé d'emmarcar-los amb cometes dobles:  

• Es fa servir la cursiva per als barbarismes, col·loquialismes i dialectalismes: algo, tio, jefe, botellón, flipar, profe, dingú, enrotllar-se, mascletà, trebaiar. Per exemple:
  
  Tio, no em ratllis.
  La dire diu que no hi ha classe.
  Canaia de la paia! Quina una n'heu fet?

• Es fan servir les cometes per als usos irònics, dobles sentits i accepcions especials. Per exemple:

  Tenint en compte l'"èxit" de la iniciativa, dubto que ho tornin a fer mai més.
  Durant les vacances uns lladres li van "netejar" el pis.
  Trobo que a Administració han fet un molt bon "fitxatge".

La conveniència d'usar aquestes marques tipogràfiques està en relació amb el registre general del text, amb la freqüència amb què es requereixen i amb la voluntat de l'autor de distingir aquests elements lingüístics. L'opció d'utilitzar la cursiva o les cometes dobles ha de ser coherent al llarg del text per a casos similars. 

Abans d'aplicar aquests recursos, però, cal valorar si el mot o l'expressió que es vol marcar és realment necessari en el text i respon a una intenció de l'autor, o bé si es podria substituir per una forma més adequada.