En català, la forma casset (adaptació del manlleu francès cassette) designa, en primer lloc, la capsa de plàstic que conté dues bobines on s'enrotlla una cinta magnètica destinada a l'enregistrament i reproducció de sons. Amb aquest sentit, casset és una paraula femenina. Així, es pot dir: Tinc una casset amb els clàssics de Lluís Llach.

Però la denominació casset també es fa servir per designar l'aparell amb què s'enregistren i es reprodueixen les cassets. En aquest cas, però, és una paraula masculina. Així, es pot dir: He de portar el casset a arreglar perquè no funciona.

Es pot concloure, doncs, que un casset és un magnetòfon de casset, mentre que una casset és la cinta amb el seu estoig de plàstic.