, 2n. (segon)
2a, 2a. (segona)
3r, 3r. (tercer)
3a, 3a. (tercera)
4t, 4t. (quart)
4a, 4a. (quarta)
5è, 5è. (cinquè)
5a, 5a. (cinquena)
Tot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres
volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas [...]
, registres, llibres d'actes, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la [...]
Definició
El currículum és un
document que conté la informació personal i els mèrits acadèmics i professionals d'una
persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un
premi, etc.
Criteris generals de redacció
La
redacció del currículum ha de ser neutra, sense valoracions [...]
El rebut és un document amb el qual es justifica un pagament, normalment d'una factura que correspon a mercaderies venudes o a un servei prestat. Habitualment l'estén la persona que cobra, en doble exemplar: l'original es lliura al pagador i l'altra còpia passa al departament de comptabilitat de q [...]
administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La [...]
Definició
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com és ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció [...]
El xec és un document de crèdit per mitjà del qual el titular d'un compte bancari dona una ordre de pagament, al banc o a la caixa d'estalvis, de la totalitat o d'una part dels fons que tingui disponibles en el compte.
Tipus de xec
Xec al portador: Xec que pot ser cobrat personalment i direct [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
general: gral.
gir postal: GP
gir telegràfic: GT
el meu gir: m/g
govern: gov.
grup comú d'experts en fotografia (Joint Photographics Experts Group): JPEG
Guàrdia Civil: GC
Guàrdia Urbana: GU
habitants: h.
habitatge de protecció oficial: HPO
història: hist.
Honorable Senyor: H. Sr., Hble. Sr [...]
junta de govern: j. de gov.
junta directiva: j. dir.
jurídic, jurídica: jur.
jurisprudència: jurispr.
jutjat de primera instància: j. de 1a. inst.
laborable: lab.
làmina: làm.
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals: LGTBI
limitada: ltda.
limitat: ltat.
línia d'abonat digi [...]
nacional: nac.
negociat: neg.
negreta: negr.
nombre: nre.
nominal: nom.
nominatiu: nom.
nota: n.
nota bene ('advertiu-ho bé'): n. b., NB
nota de l'autor, nota de l'autora: n. de l'a.
nota de l'editor, nota de l'editora: n. de l'e.
nota de la redacció: n. de la r.
nota de la traductora: [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.