Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar
femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,
la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.
També es [...]
, segarreta
Segrià: segrianenc -a
Selva: selvatà -ana
Seu d'Urgell, la: urgellenc -a
Solsona i Solsonès: solsoní -ina, solsonenc -a
Sort: sortenc -a
Tàrrega: targarí -ina
Tarragona: tarragoní -ina
Tarragonès: del Tarragonès
Terra Alta: terraltenc -a
Terrassa: terrassenc -a
Tortosa: tortosí -ina
Tremp [...]
En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona i en alguerès es mantenen, en la parla familiar, les formes de l'article definit masculí lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers.
Aquest article s'apostrofa igual que l'article definit general. Per [...]
PAPERS MIRÓ, SA
C/ Gran, 3
43003 TARRAGONA
Senyor,
Acusem recepció de la comanda de cartolina 23XGN-95 que us vam fer amb data 21 d'octubre, i us escrivim per demanar-vos que ens trameteu per correu unes mostres de paper MX3 de diferents colors, amb la indicació dels preus.
[... [...]
1. Cep conreat tradicionalment al camp de Tarragona, poc productiu.2. Raïm blanc produït pel cep vinyater, de maduració primerenca, mitjà i amb els grans petits.3. Vi elaborat amb raïm vinyater, amb un grau alcohòlic baix. [...]
conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i hi assistirà l'alcalde de Tarragona.
Tarragona, febrer de 2009
Confirmeu, si us plau, l'assistència.
Tel. 977 245 050
Exemple 2
[Capçalera]
LA PRESIDENTA
DE L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL
DE JOVES COMPOSITORS
es complau a [...]
Raça ovina originària de les àrees properes al sud de l'Aragó que s'estén fins a les comarques del nord de Tarragona, rústica, d'aptitud càrnia, de llana entrefina, mediolínia i eumètrica que es caracteritza per les orelles horitzontals, el coll llarg i les pigmentacions centrífugues a les orelles [...]
Pedra calcària micrítica, normalmente de color gris fosc, amb abundants vetes blanques de calcària recristal·litzada, pròpia de Tarragona i molt utilitzada en l'època romana. [...]
Personal
Jordi Duran i Vela
Tarragona, 11 de novembre de 2001
Sr. Joan Carreres i Costa
Exemple 2
[Capçalera]
Sra. Maite Veiga i Abril
Avinguda del Segre, 5
25007 Lleida
D'acord amb l'article [...] de [disposició normativa], us cito perquè comparegueu en aquest [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.