Els compostos reduplicatius, que són aquells en què es repeteix un mot o un patró rítmic, s'escriuen amb guionet. Per exemple:
baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, gori-gori, leri-leri, pengim-penjam, pica-pica, poti-poti, xano-xano, zig-zag...
Convé observar que un bon nombre de [...]
La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.
Es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una [...]
En general els compostos següents s'escriuen sense guionet:
1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Per exemple [...]
En compostos catalans en què l'aglutinació dels components pot dificultar o alterar-ne la lectura, s'escriu guionet. Per exemple, s'escriu Mont-roig perquè sense guionet es podria llegir la seqüència 'tr' junta (com a control), mentre que s'ha de llegir fent una pausa entre 'mont' i 'roig', i per [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
Quan un prefix s'adjunta a una expressió lexicalitzada (primer ministre, cascos blaus, Segona Guerra Mundial, etc.) o a un mot que porta guionet (camí-raler, nord-americà, etc.), cal deixar un espai en blanc després del prefix. Per exemple:
vice primer ministre
ex Unió Soviètica
manifestació [...]
Els compostos catalans en què el primer component acaba en vocal i el segon comença en r, s o x s'escriuen amb guionet. Per exemple:
aigua-sal, barba-serrat, bleda-rave, busca-raons, cala-xarxes, cama-sec, cara-rodó, compta-revolucions, esclata-sang, escura-xemeneies, espanta-sogres, gira-sol [...]
Els compostos cultes són aquells el primer
element dels quals és una forma prefixada acabada en -o i
de vegades en -i (per exemple, afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-), i s'escriuen sempre sense guionet. Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer [...]
En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En [...]
Aquesta mena de compostos s'escriuen sense guionet: publicoprivat, i no publico-privat. Pel que fa a l'accent, només conserven el del segon element, de manera que en aquest cas el primer element el perd: publicoprivat i no públicoprivat.
Per exemple:
Estudien un sistema de finançament publicoprivat per [...]
Fitxa
6586/3Darrera versió: 21.05.2015
Títol
topònims i gentilicis d'Amèrica
Resposta
Amèrica del Nord: nord-americà nord-americana Amèrica del Sud: sud-americà sud-americana Andes, els: andí -ina Anguilla (Regne Unit): anguillà -ana Antigua i Barbuda: d'Antigua i Barbuda Antilles: antillà -ana Antilles Neerlandeses (Països Baixos): antillà -ana Argentina: argentí -ina Aruba (Països Baixos): d'Aruba Bahames, les: de les Bahames Barbados: de Barbados Belize: de Belize Bermudes (Regne Unit): de les Bermudes Bolívia: bolivià -ana Brasil: brasiler -era Califòrnia: californià -ana Canadà: canadenc -enca Colòmbia: colombià -ana Costa Rica: costa-riqueny costa-riquenya Cuba: cubà -ana Dominica: dominiquès -esa El Salvador: salvadorenc -enca, salvadoreny -enya Equador: equatorià -ana Estats Units: estatunidenc -enca; nord-americà, nord-americana Geòrgia: georgià -ana Grenada: de Grenada Guadalupe: de Guadalupe Guaiana Francesa: guaianès -esa Guatemala: guatemalenc -enca Guyana: de Guyana Haití: haitià -ana Havana, l': havà -ana Hawaii: hawaià -ana Hondures: hondureny -enya Illes Caiman (Regne Unit): de les Illes Caiman Illes Falkland (Malvines) (Regne Unit): de les Illes Falkland Illes Turks i Caicos (Regne Unit): de les Illes Turks i Caicos Illes Verges (Regne Unit): de les Illes Verges Illes Verges (EUA): de les Illes Verges Jamaica: jamaicà -ana Martinica (França): de Martinica Mèxic: mexicà -ana Montserrat (Regne Unit): de Montserrat Nicaragua: nicaragüenc -enca, nicaragüeny -enya Nova York: novaiorquès -esa Palau: de Palau Panamà: panameny -enya Paraguai: paraguaià -ana Patagònia: patagó -ona Perú: peruà -ana Puerto Rico: porto-riqueny porto-riquenya Quebec: quebequès -esa Pennsilvània: pennsilvanià -ana República Dominicana: dominicà -ana Rio de Janeiro: carioca Saint Barthélemy (França): de Saint Barthélemy Saint Kitts i Nevis: de Saint Kitts i Nevis Saint Lucia: de Saint Lucia Saint-Martin (França): de Saint-Martin Saint-Pierre-et-Miquelon (França): de Saint-Pierre-et-Miquelon Saint Vincent i les Grenadines: de Saint Vincent i les Grenadines Santo Domingo: dominicà -ana Surinam: de Surinam Texas: texà -ana Trinidad i Tobago: de Trinidad i Tobago Uruguai: uruguaià -ana Veneçuela: veneçolà -ana Xile: xilè -ena