El verb percudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
Fitxa
7576/1Darrera versió: 09.12.2015
Títol
pertinença o pertinència?
Resposta
La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:
Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.
Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.
El mot pertinència, en canvi, significa exclusivament 'qualitat de pertinent' i designa allò que ve a propòsit d'alguna cosa, que és adequat. Per exemple:
Crec que no és conscient de la poca pertinència del comentari que ha fet al xat.
El verb presumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
com a vertadera o bé una situació hipotètica o falsa. Aquest fet, juntament amb altres factors, determinen l'ús del mode del verb.
Pel que fa a les construccions concessives amb el verb en indicatiu, expressen una situació concebuda com a real. És el cas de l'exemple del primer paràgraf.
En canvi [...]
Quan s'ha de completar un formulari o un imprès amb dades es pot utilitzar els verbs emplenar o omplir. Per exemple:
Per formalitzar la inscripció, cal emplenar/omplir la sol·licitud.
En canvi, cal evitar fer servir el verb complimentar amb aquest sentit, atès que significa 'saludar amb una [...]
En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular oen plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
En català es pot fer servir la locució preposicional a jutjar per, que indica segons el que mostra o aparenta un fet o un indici. Per exemple:
A jutjar pel seu comportament, diria que s'ha barallat amb els fills un altre cop.
[...]
La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple:
En la mitologia grega, Hades és el déu [...]
Dins d'una oració de relatiu adjectiva (és a dir, aquella que fa referència a un antecedent explícit i el complementa), quan el pronom fa la funció de subjecte es fa servir que o el qual segons el tipus d'oració.
1. En oracions explicatives
En general s'usa el pronom relatiu que en les oracions [...]
En les oracions relatives especificatives (o restrictives), quan el pronom relatiu té valor de manera pot tenir com a antecedent tant el nom manera com els adverbis demostratius tal i talment o els adverbis igual o semblantment.
Quan l'antecedent és el mot manera, el pronom relatiu pot adoptar [...]
Fitxa
7576/1Darrera versió: 09.12.2015
Títol
pertinença o pertinència?
Resposta
La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:
Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.
Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.
El mot pertinència, en canvi, significa exclusivament 'qualitat de pertinent' i designa allò que ve a propòsit d'alguna cosa, que és adequat. Per exemple:
Crec que no és conscient de la poca pertinència del comentari que ha fet al xat.