Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
En castellà, el mot jefatura pot fer referència al càrrec d'un cap o bé pot fer referència a un òrgan. Quan s'aplica a una persona, segons el context, en català es poden fer servir els mots cap o comandament, entre d'altres. Cal tenir en compte que, de vegades també cal modificar tota l'estructura [...]
pedigrí, pedigrís
tabú, tabús
xa, xas.
Ara bé, cal tenir en compte que el mot maniquí fa el plural maniquins.
També fan el plural amb la terminació -s alguns mots patrimonials com ara cru, crus; nu, nus; el nom de les lletres be, bes; ce, ces; etc., i alguns mots de categories no nominals quan són usats [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
Fitxa
6251/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'm'
Resposta
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.
en el prefix circum-:circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
Els mots derivats formats per un prefix que acaba en r, com ara cor-, hiper-,
ir-, inter-, super-,
ciber-, etc., s'escriuen amb rr si la primera lletra del mot al qual s'adjunten comença en r-.
Aquesta coincidència es dona en paraules com ara: corredemptor, corregència, hiperrealisme [...]
Per fer referència a cadascuna de les clapes rodones estampades o brodades en una roba o impreses en un paper, en català es poden utilitzar mots com ara lluna, pic o piquet.
Així doncs, es pot dir, per exemple:
Em compraré un vestit de llunes per ballar flamenc.
Duu una faldilla de piquets [...]
Per fer referència a un personatge pervers, amb males intencions i que normalment és l'enemic del protagonista d'una pel·lícula, novel·la, sèrie, etc., es poden fer servir els mots dolent, dolenta o malvat, malvada, entre d'altres. Per exemple:
La Reina de Cors és la dolenta d'Alícia al país de [...]
.
matinada: és l'espai de temps que comprèn les últimes hores de la nit i les primeres del matí
alba (o albada): és el començament del dia.
En les altres variants del català s'empren mots diferents per anomenar la tarda (horabaixa o capvespre en balear i vesprada en valencià) i el vespre (a boqueta (de [...]
Fitxa
6251/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'm'
Resposta
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.
en el prefix circum-:circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.