El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.
s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue [...]
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic allarg [...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.
El grup nn es presenta en els casos següents:
mots formats amb els prefixos con-, en-, in- seguits de mot amb n inicial: connat, connatural, connotar, connovici, connubi, connumerar; ennegrir, ennuvolar-se; innat, innecessari, innoble, etc.
altres mots: annex (i derivats: annexar, annexió...); [...]
El plural de paper moneda és papers moneda.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
[...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.