Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 9

1. Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
2. Essa sonora: pronunciació de derivats de dins i fons / Essa sonora: pronunciació de derivats amb trans- i sots-
Font Fitxes de l'Optimot
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo. La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
3. Ortografia de la essa sonora: s i z
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
4. Ortografia de la essa sorda: 's', 'ss', 'c' i 'ç'
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]
5. Apostrofació davant de essa líquida en manlleus / el striptease o l'striptease?
Font Fitxes de l'Optimot
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo. En canvi, no s'apostrofen ni [...]
6. La ce trencada ('ç') / Ortografia de la essa sorda: 'c' o 'ç'?
Font Fitxes de l'Optimot
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c. Es pot trobar ç: a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc. a final de mot: braç, veloç [...]
7. Sonorització o ensordiment de la essa en posició final no absoluta: els avis, els savis...
Font Fitxes de l'Optimot
En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació: Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]
8. adaptació de manlleus amb essa inicial davant de consonant / adaptació d'estrangerismes: estrès, esprint, esquetx, etc.
Font Fitxes de l'Optimot
En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar. Per fer el [...]
9. Essa inicial en compostos cultes i derivats per prefixació / Duplicació de s- a inici de mot?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]