131.
Els pronoms indefinits acompanyats d'un adjectiu: res nou o res de nou?; res bo o res de bo? / res + de + adjectiu
Font
Fitxes de l'Optimot
Els pronoms indefinits (algú, qualsevol, ningú, un, una, quelcom, res, altre) poden anar acompanyats d'un adjectiu. Per exemple:
T'has fixat en algú concret?
No conec ningú mereixedor de la meva confiança.
Busco quelcom original.
No he comprat res barat.
En el cas dels pronoms res i quelcom, a [...]
|
132.
Usos de per i per a per expressar àmbit d'aplicació / Usos de per i per a per expressar opinió
Font
Fitxes de l'Optimot
habitual és distingir el complement que expressa l'àmbit d'aplicació del complement que expressa opinió o punt de vista.
1. Àmbit d'aplicació
El complement que indica l'àmbit d'aplicació o de referència d'un fet o l'afectació d'algú donada una circumstància s'introdueix amb la preposició per a. Sovint hi [...]
|
133.
de l'ordre de
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.
[...]
|
134.
dir + infinitiu: diu saber o diu que sap? / Verbs de dicció amb oracions subordinades d'infinitiu
Font
Fitxes de l'Optimot
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
|
135.
Topònims i gentilicis d'Europa
Font
Fitxes de l'Optimot
: siracusà -ana
Suècia: suec -a
Suïssa: suís -ïssa
Svalbard i Jan Mayen (Noruega): de Svalbard i Jan Mayen
Tirol: tirolès -esa
Tolosa: tolosà -ana
Torí: torinès -esa
Toscana: toscà -ana
Transsilvània: transsilvà -ana
Txèquia: txec -a
Ucraïna: ucraïnès -esa
Valònia: való -ona
Vall d'Aosta: valldostà -ana [...]
|
136.
Ortografia de x (xeix) i ix
Font
Fitxes de l'Optimot
, pixallits; Flix. En el cas de u, s'escriu x quan la u és una semivocal i forma diftong amb la vocal anterior: disbauxa, rauxa.
La seqüència ix es pronuncia diferent segons els parlars: en la major part dels parlars orientals no es pronuncia la i, mentre que en la major part dels parlars occidentals i del [...]
Fitxa 7616/1Darrera versió: 31.03.2016TítolDuplicació de 'd', 'c' i 'g'Mots amb 'dd', 'cc' i 'gg'RespostaLes consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
ClassificacióCategoria
Ortografia
|
137.
Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / el primer en arribar, el primer a arribar o el primer d'arribar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]
|
138.
Gentilici d'Algèria: 'algerià', 'algeriana' / Gentilici d'Alger: 'algerí', 'algerina'
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha dos topònims que estan relacionats i que sovint es confonen: Algèria, que és l'estat africà, i Alger, que n'és la capital.
El gentilici d'Algèria és algerià, algeriana. El gentilici d'Alger és algerí, algerina.
[...]
|
139.
Futur i condicional de verbs com 'concebre', 'perdre', etc. / 'conceberà' o 'concebrà'?, 'perderia' o 'perdria'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs com concebre, perdre, rompre, batre, cometre o emetre formen el futur i el condicional sense afegir cap vocal de suport. Per exemple:
Futur
concebré, concebràs, concebrà, concebrem, concebreu, concebran
perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran
batré, batràs, batrà, batrem [...]
|
140.
Apostrofació dels articles definits el i la / Apostrofació dels articles personals en i na / Apostrofació de la preposició de
Font
Fitxes de l'Optimot
, hi o hu seguides d'una altra vocal, ja que es pronuncien amb el so de i o de u lligat a la vocal següent i formen un so consonàntic i no pas vocàlic:
el ioga
el iogurt
el hierofanta
la iaia
la UEFA
la hiena
de iode
un cas de hieratisme
ve de Huelva
(però l'ió, l'iònic, perquè la i no hi fa de [...]
|
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):