, girafa, etc. En la majoria de contextos en què poden aparèixer, la distinció entre mascles i femelles sol ser irrellevant, però si es vol distingir el sexe d'aquestes espècies, sobretot en àmbits tècnics o especialitzats, s'afegeix en aposició la forma mascle o femella al nom de l'espècie. Per exemple [...]
exemple:
D'aquí (a) poc celebraran l'aniversari. (i no Dintre de poc...)
Rebreu més notícies d'ací (a) una setmana. (i no ...dintre d'una setmana.)
[...]
, merèixer, vèncer, etc.
la primera i segona persona de plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu.
altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc.
En mots [...]
, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu [...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
sense data: s/d
decret: D
decret legislatiu: DLEG
decret llei: DL
reial decret: RD
reial decret legislatiu: RDLEG
reial decret llei: RDL
delegació: del.
per delegació: p. d.
denominació d'origen: d. d'o., DO
departament: dept.
derogatori, derogatòria: derog.
descansi en pau (o en pau [...]
En els noms d'objectes personalitzats s'escriuen amb majúscula inicial tots els noms i altres elements, tret dels articles i les preposicions. Per exemple:
la Tisó (espasa)
l'Excalibur (espasa)
el Pi de les Tres Branques (arbre)
el Greal (calze)
[...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns mecanismes, eines o màquines són les següents:
acció de rebentar o rebentar-se: bum, paf, patapaf, pum
acció de saltar (aparell elèctric): pof
acció d'encendre o apagar una màquina, un ordinador: bip, puit
acció de bombar aire: xuf [...]
Els noms d'estats, nacions, regions naturals o divisions administratives de caràcter regional en un text en català només es tradueixen si tenen una forma tradicional catalana. Si no disposen d'una forma adaptada, s'escriuen en la llengua d'origen o, en el cas de noms d'alfabets diferents del llatí [...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.