Algunes de les onomatopeies que representen sons que es poden fer amb la boca són les següents:
acció de fer llengotes: eee
acció de xarrupar: eslurp, xrrup
acció de sospirar: ah, ai, oh, uf, pffff!
acció de bufar: fff, fuu
acció de tossir: ehem, tsut
acció de badallar: uà, uaah
acció de [...]
El complement de règim és aquell complement que va introduït per una preposició i és seleccionat pel verb. Quan es vol pronominalitzar aquest complement, es pot substituir per dos pronoms: en o hi. El primer representa el complement introduït per la preposició de, mentre que el pronom hi [...]
La forma terra en masculí fa referència al paviment o una altra superfície sobre la qual hom està, camina, etc. Per exemple:
No passis per aquí que estic fregant el terra.
Plora perquè ha caigut en un terra dur.
En canvi, és un mot femení en els casos següents:
Quan es refereix al tercer [...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.
La forma normativa d'aquest cognom és Maideu. La variant Maydeu no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent. La variant Maidéu tampoc no s'hi adequa, a causa de la reducció dels mots que duen accent diacrític aprovada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2017. [...]
divertir-se.
Si no hi ha rumors, ja no hi ha de què parlar
Això no obstant, són preferibles altres solucions. Per exemple:
No cal que hi vagis.
Ella ja no sap amb què es pot divertir.
Si no hi ha rumors, ja no sabem de què podem parlar.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
En català, hi ha diverses fórmules de salutació, com ara bon dia, bona tarda, bon vespre; hola!, ei!, com va?, com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:
Hola! Tenia hora a les cinc per tallar-me els cabells.
En canvi, la fórmula de salutació bones! no és acceptable en català.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb contenir és contén o contingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma conté, i en els valencians la forma contín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb contenir és conteniu o contingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb entretenir és entretén o entretingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma entreté, i en els valencians, la forma entretín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb entretenir és entreteniu o entretingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb retenir és retén o retingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma reté, i en els valencians la forma retín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb retenir és reteniu o retingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb sostenir és sostén o sostingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma sosté, i en els valencians la forma sostín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb sostenir és sosteniu o sostingueu.
[...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.