Els determinants demostratius (aquest, aquesta, aquests, aquestes; aquella, aquella, aquells, aquelles) es poden usar sense un nom o sintagma nominal explícit, si pel context es dedueix a què fan referència. Per exemple:

Aquesta jaqueta et queda molt bé, molt més que no pas aquella. 

De vegades, aquests demostratius també es fan servir sense cap nom explícit per fer referència a sintagmes nominals que ja han aparegut abans en el discurs. Aquests usos, però, es troben sobretot en la llengua escrita. Per exemple:

Vaig escriure un correu a la Cristina i un altre a en David, però només aquella va respondre.

Ara bé, hi ha contextos en què és preferible fer servir altres construccions: 

1. Quan el demostratiu fa de subjecte i no hi ha possibilitat de confusió, és preferible que el subjecte sigui el·líptic. Per exemple:

No vull recordar les meves anècdotes, perquè no són gaire interessants (millor que ...perquè aquestes no són gaire interessants).

2. En un sintagma preposicional, si és possible, és preferible l'ús d'un pronom feble. Per exemple:

Li agraden molt les culleretes de plata i en té una bona col·lecció (millor que ...i té una bona col·lecció d'aquestes).

Durant les hores punta s'obriran els peatges per evitar-ne la saturació o ...per evitar saturar-los (millor que ...per evitar la saturació d'aquests).

3. Finalment, també es pot mantenir el demostratiu, però acompanyant un nom explícit, bé sigui l'antecedent o bé un sinònim. Per exemple:

Si hi ha més òlibes, les òlibes cacen més ratolins i el nombre d'aquests rosegadors disminueix (millor que ... el nombre d'aquests disminueix).