Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 192.113

41. 'al davant' o 'per davant'? / 'al darrere' o 'per darrere'?
Font Fitxes de l'Optimot
Les expressions per davant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple: Avui he passat per davant de la botiga però no t'he vist. Aquest jersei es corda per darrere. En canvi, per indicar una [...]
42. gosar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, tenir el coratge suficient per a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No hi goso anar. No han gosat dir-t'ho. [...]
43. 'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font Fitxes de l'Optimot
dur com a complement directe una oració d'infinitiu. Per exemple: El meu fill va dir que es portaria bé (i no El meu fill va dir portar-se bé). Tampoc no poden dur una subordinada d'infinitiu verbs de percepció intel·lectual, com ara percebre o adonar-se. Per exemple: El meu fill no es va adonar [...]
44. poder 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, ésser capaç físicament o mentalment, tenir la força, l'habilitat, els mitjans de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força. Vós podeu saltar-lo perfectament, aquest obstacle. Ací no es [...]
45. acostumar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'infinitiu introduït per la preposició a o de, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Acostumen a arribar a les nou. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de, esdevenir-se habitualment allò que indica l'infinitiu. Acostuma a ploure.  [...]
46. dignar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir.  [...]
47. 'No l'han deixat parlar' o 'No han deixat que parli'? / 'Vaig veure'l fugir' o 'Vaig veure que fugia'? / Alternança d'infinitiu i subordinada amb la partícula 'que' amb 'fer' i 'deixar' i els verbs de percepció
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.  En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
48. usar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
crèdit. Useu-ne, però no n'abuseu. Davant d'infinitiu, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Usen llevar-se de matí. [...]
49. Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua
Font Fitxes de l'Optimot
50. acabar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú. Arribar al final (d'un espai de temps) trobant-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Treballen tant que acaben la jornada ben cansats. Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, portar a la fi l'acció expressada per l'infinitiu. Quan acabi de [...]
Pàgines  5 / 19.212 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>