FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú) al corrent d'alguna cosa, donar-ne notícia (a algú). Us prego d'informar-me de l'estat de la seva salut. M'havien mal informat. Procurar-se notícies entorn d'algú o d'alguna cosa. Informeu-vos de l'estat sanitari d'aquest establiment. Té avidesa d'informar [...]
v tr 1 [donar notícia] informar. M'havien mal informat, me habían informado mal. 2 [inspirar] informar. El ressentiment informa el seu capteniment, el resentimiento informa su comportamiento. 3 filos informar. L'ànima informa el cos, el alma informa el cuerpo. v intr 4 dr informar. v pron 5 [...]
v tr 1 [dar datos, noticias] informar. Me habían informado mal, m'havien informat malament (o mal informat). 2 [inspirar] informar. El odio informa su conducta, l'odi informa la seva conducta. 3 filos informar. El alma informa al cuerpo, l'ànima informa el cos. v intr 4 dr informar. v pron 5 [...]
El verb informar és transitiu i exigeix un complement directe de persona. A més a més, també porta un complement preposicional introduït per les preposicions de o sobre. Si és una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix. Per exemple:
Informarem el director de la caiguda [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
assabentar(->) orientar(fig.), informar algú de l'estat d'un afer, etc., perquè aquell pugui manejar-s'hi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
certa solemnitat, fer compliments a algú'. Per exemple:
Empleneu/ompliu el formulari amb les vostres dades (i no Complimenteu el formulari amb les vostres dades)
Tampoc no és admissible fer servir el verb informar amb aquest sentit. Per exemple:
Cal emplenar/omplir el camp corresponent a l'adreça (i [...]