'estalviar equívocs que puguin induir a pensar que es tracta d'un servei eròtic, s'ha desestimat com a alternativa el calc de l'anglès, línia calenta, tot i que és d'ús freqüent, tant en català com anàlogament en castellà. El sintagma proposat és línia permanent, que és semànticament més adequat, atès que fa [...]
Fitxa
2321/3Darrera versió: 02.10.2017
Títol
'els anys norantes' o 'els anys noranta'?
Resposta
els anys noranta
Quan es fa referència a una dècada, no s'ha de fer concordar en nombre la dècada i el mot anys (els anys norantes), sinó que cal escriure el numeral en singular: els anys noranta, els anys trenta, etc.
La paraula jefe és un castellanisme que alguns parlants han adaptat tot pronunciant quefe.
En català disposem de la forma cap, que fa referència precisament a la persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix altres persones o que té la responsabilitat de la feina que fan. Per tant [...]
la llengua general que s'han difós especialment en àmbits de divulgació, com ara els mitjans de comunicació. Tot i que probablement se n'ha estès l'ús per influència de les formes equivalents castellanes (repunte i repuntar), poden considerar-se extensions de significat de repuntar a partir de l [...]
La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]
conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]
Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb.
1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un [...]
(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui.
En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]
En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:
Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]
Quan es vol reprendre o introduir un tema de conversa es fan servir diverses expressions, com ara a propòsit de, a més a més, d'altra banda, en aquest sentit, en relació amb, per cert, etc. Malgrat que de vegades també s'usa l'expressió a tot això, són més adequades les anteriors. Per exemple:
A [...]
)
Finalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple:
No tinc gens de temps.
No té gota de febre.
Té tot de rampoines a l'armari.
Posa-hi [...]
Fitxa
2321/3Darrera versió: 02.10.2017
Títol
'els anys norantes' o 'els anys noranta'?
Resposta
els anys noranta
Quan es fa referència a una dècada, no s'ha de fer concordar en nombre la dècada i el mot anys (els anys norantes), sinó que cal escriure el numeral en singular: els anys noranta, els anys trenta, etc.