Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va amb els peus nus. Caminar, anar, descalç. Que porta sandàlies, a diferència del religiós calçat, que porta sabates i mitges. Carmelites descalces. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. arribar i moldre Enllestir una cosa al cap de poc d'haver-la començada. Anar circumstancialment. Arriba't a la farmàcia. Anirem a París i potser ens arribarem a Fontainebleau. Atènyer el fi perseguit. Arribar a la presidència. Arribarà a catedràtica. Davant d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb el cap alt. Ves capalta, noia: que sembles geperuda. anar capalt Anar amb el cap alt en senyal d'altivesa, de no haver-se d'avergonyir de res. [...]
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va [...]