Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:
TotCatalunya va sortir al carrer.
És un recull de la toponímia de tot Figueres.
Ara bé, quan el [...]
Catalunya del Nord
La denominació Catalunya del Nord (i no Catalunya Nord) és la que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l'Estat francès en virtut del Tractat dels Pirineus (1659).
[...]
En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
L'adverbi tot, quan s'anteposa a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat. Per exemple
He trucat a la mare tot venint amb el cotxe de línia.
Tot rient s'ha distret dels seus problemes.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció és molt marcada. Per tant, quan no hi ha la voluntat [...]
Les formes pertot i per tot tenen significats diferents.
L'adverbi pertot significa el contrari que enlloc, és a dir, vol dir 'en tot lloc'. Per exemple:
Després de la mort del pare, li semblava que el veia pertot: a la cuina, al carrer, al metro, fins i tot a la cambra...
En canvi, la [...]
Fitxa
370/4Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Traducció de noms de lloc no catalans
Traducció de topònims no catalans
Resposta
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.