Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:
TotCatalunya va sortir al carrer.
És un recull de la toponímia de tot Figueres.
Ara bé, quan el [...]
Catalunya del Nord
La denominació Catalunya del Nord (i no Catalunya Nord) és la que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l'Estat francès en virtut del Tractat dels Pirineus (1659).
[...]
En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
L'adverbi tot, quan s'anteposa a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat. Per exemple
He trucat a la mare tot venint amb el cotxe de línia.
Tot rient s'ha distret dels seus problemes.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció és molt marcada. Per tant, quan no hi ha la voluntat [...]
Les formes pertot i per tot tenen significats diferents.
L'adverbi pertot significa el contrari que enlloc, és a dir, vol dir 'en tot lloc'. Per exemple:
Després de la mort del pare, li semblava que el veia pertot: a la cuina, al carrer, al metro, fins i tot a la cambra...
En canvi, la [...]
Fitxa
6602/3Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Gènere de vies públiques no catalanes
Traducció de vies públiques no catalanes
Resposta
Quan s'incorpora el nom d'una via pública estrangera al català, en alguns casos no es tradueix la part genèrica de la via (Oxford Street, Via Veneto, Alexanderplatz), cosa que en dificulta l'atribució de gènere.
A l'hora d'atribuir el gènere masculí o el gènere femení al nom d'una via pública, generalment es té en compte el gènere en català del nom genèric que forma la denominació, encara que aquest gènere no coincideixi amb el del nom genèric en la llengua estrangera. Així, cal dir:
el Hyde Park (el nom català parc és masculí, mentre que l'anglès no fa distinció de gènere) la Plaza de Mayo (el nom plaça és femení tant en castellà com en català) la Platz der Republik (el nom català plaça és femení, mentre que el nom alemany Platz és masculí) el Schweriner Schloss (el nom català castell és masculí, mentre que el nom alemany Schloss és neutre) el Mozartstrasse (el nom català carrer és masculí, mentre que el nom alemany Strasse és femení)