FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
irascible Apetit que comprèn les passions referides al bé en tant que difícilment assolible o al mal en tant que difícilment evitable. L'esperança, la desesperació, l'audàcia, el temor i la ira són passions de l'apetit irascible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
possibilitat. mode subjuntiu Mode verbal marcat per l'activitat subjectiva del parlant davant la situació designada pel verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, temor, possibilitat, desig, voluntat o altres idees semblants. mode d'articulació [...]
El verb preocupar, quan s'utilitza per indicar que una cosa causa inquietud o temor en algú, o bé que li ocupa l'ànim, pot ser transitiu o intransitiu. Així doncs, pot anar seguit d'un complement directe o indirecte i en tots dos casos expressa el mateix significat. Per exemple:
Què preocupa els [...]
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs [...]
Fitxa
7893/1Darrera versió: 04.07.2019
Títol
La negació expletiva ('sense valor negatiu')
'Fes-ho abans que no vingui' o 'Fes-ho abans que vingui'?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!
Paràlisi d'alguns músculs de la cara, que li dona una expressió de temor, d'esglai. [...]
Fitxa
7893/1Darrera versió: 04.07.2019
Títol
La negació expletiva ('sense valor negatiu')
'Fes-ho abans que no vingui' o 'Fes-ho abans que vingui'?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!