De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional. 

Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents: 

• Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.

• Amb els quantificadors de grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equip té menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves. En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.

• Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats. Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi. 

• Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.

• Amb les locucions de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple:  De poc que no ens agafa un tropell.

• Amb oracions exclamatives encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!