refereixen, és a dir, determinen de quin element parlen dins d'un grup. Aquestes oracions s'escriuen sense comes. Per exemple:
Els turistes que estaven marejats van baixar de l'autocar (s'especifica quins turistes, de tot el grup, van baixar de l'autocar: només els que estaven marejats).
Cal tenir en [...]
Hi ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles i adopten un significat especial. Per exemple, veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista', haver-se-les vol dir 'discutir' i no ser-hi tot significa 'ser boig'. Així doncs, no és el mateix dir:
No veu bé l'escenari des d [...]
, és a dir, sense aquest increment.
Aquests verbs són acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir, consumir, desmentir, escollir, mentir, percudir i presumir. Per exemple, el verb acudir es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
acudo o acudeixo, acuts o acudeixes, acut o acudeix, acudim [...]
Els noms administració, govern, estat i església s'escriuen amb majúscula inicial quan designen una institució concreta. Els adjectius i els complements del nom que els acompanyen, però, s'escriuen sempre amb minúscules. Per exemple:
l'Administració catalana
l'Administració local
els òrgans de [...]
fer servir el verb portar (o dur) seguit d'una expressió de temps i d'un sintagma adjectival o preposicional o bé d'un verb en gerundi, malgrat que aquesta construcció és més recent i no tan genuïna com l'anterior. Per exemple:
Portem tres anys sense veure'ns.
El meu fill portava mitja hora [...]
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
En les oracions de relatiu substantives en què el relatiu es refereix a persones, es poden utilitzar els pronoms qui o que, precedits o no d'altres elements.
1. Qui
Es pot fer servir el relatiu qui. Per exemple:
Qui digués això mentiria.
Aquest pronom relatiu també pot anar precedit de [...]
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs [...]
Fitxa
7893/1Darrera versió: 04.07.2019
Títol
La negació expletiva ('sense valor negatiu')
'Fes-ho abans que no vingui' o 'Fes-ho abans que vingui'?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!
El substantiu gerent, gerenta serveix per designar la persona que dirigeix els afers i porta la firma d'una societat o empresa mercantil o bé la persona que s'ocupa dels afers econòmics d'una entitat que no cerca el lucre. Aquest substantiu presenta flexió de gènere. Per exemple:
Les gerentes de [...]
Fitxa
7893/1Darrera versió: 04.07.2019
Títol
La negació expletiva ('sense valor negatiu')
'Fes-ho abans que no vingui' o 'Fes-ho abans que vingui'?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!