Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:

ric, rigués, rigui... (de riure)
caic, caigués, caigui... (de caure)

Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so. Ara bé, cal evitar aquestes formes en els registres formals. Per exemple:

rient, i no riguent (de riure)
caient, i no caiguent (de caure)
bevent, i no beguent (de beure)
sabent, i no sapiguent (de saber)
duent, i no duguent (de dur)
volent, i no volguent (de voler)
valent, i no valguent (de valer)
essent o sent, i no siguent (de ésser o ser)
tenint, i no tinguent (de tenir)
venint, i no vinguent (de venir)