Per designar el petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor, es fan servir els noms llanterna i lot. Per exemple:
Els que vulguin fer nit a la casa hauran de dur una [...]
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
Amb l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació s'ha generalitzat l'ús del terme globalització, que designa el procés pel qual un fenomen polític, econòmic, social o cultural esdevé d'àmbit universal.
La possibilitat que aquest terme fos un anglicisme encobert, derivat de [...]
sentits de doblegar ('fer que una part d'un objecte flexible vingui a aplicar-se sobre l'altra part de manera que resti totalment o parcialment doblat'). Així, es pot dir, per exemple, que per plegar un llençol s'ha de doblegar repetidament.
En canvi, altres significats de doblegar, com ara 'aclaparar' i [...]
S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per [...]
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició dei un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
adjectives poden ser de dos tipus: explicatives (o no restrictives) i especificatives (o restrictives).
a) Les oracions de relatiu explicatives afegeixen una informació addicional, que no és necessària per comprendre el sentit global de la frase. Generalment, aquestes oracions s'escriuen entre comes. Per [...]
plec de descàrrec El plec de descàrrec és l'enumeració raonada i correlativa de les al·legacions que s'oposen als càrrecs que figuren en un plec de càrrecs.Diem plec de descàrrec (i plecs de descàrrec, en plural) i no de descàrrecs, perquè el terme descàrrec fa referència en general a l'acció de [...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
positivitzar i negativitzar, en canvi, pertanyen a la llengua general i tenen el significat de 'fer esdevenir positiu; donar un caràcter positiu' i 'fer esdevenir negatiu; donar un caràcter negatiu'. Malgrat que cap d'aquestes dues formes no està recollida en el diccionari normatiu, són verbs ben formats a [...]
Fitxa
7902/1Darrera versió: 26.06.2019
Títol
Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Els quantificadors comparatius: 'tan', 'tant', 'més' i 'menys'
'més... que' o 'més... de'?; 'menys... que' o 'menys... de'?
Resposta
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors tan o tant, sempre van seguides per la conjunció com. Per exemple:
No és tan llest com et penses. Treballa tantes hores a la setmana com tu.
2. Comparatives de desigualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors més (en les comparatives de superioritat) o menys (en les comparatives d'inferioritat),poden anar seguides per la conjunció que o bé per la preposició de. Per exemple:
Tens més mà esquerra que mon pare. Ha comprat menys roses de les que esperàvem. Plourà, però molt menys del que es preveu. El termini d'entrega s'ha allargat més del possible/del previst.
Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Els quantificadors comparatius: 'tan', 'tant', 'més' i 'menys'
'més... que' o 'més... de'?; 'menys... que' o 'menys... de'?
Resposta
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors tan o tant, sempre van seguides per la conjunció com. Per exemple:
No és tan llest com et penses. Treballa tantes hores a la setmana com tu.
2. Comparatives de desigualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors més (en les comparatives de superioritat) o menys (en les comparatives d'inferioritat),poden anar seguides per la conjunció que o bé per la preposició de. Per exemple:
Tens més mà esquerra que mon pare. Ha comprat menys roses de les que esperàvem. Plourà, però molt menys del que es preveu. El termini d'entrega s'ha allargat més del possible/del previst.