L'expressió per fer referència al fet de disposar de temps per fer alguna cosa, no estant subjecte a altres ocupacions, és tenir temps (o haver-hi temps), i no donar temps. Així doncs, cal dir:
Crec que tindré temps d'acabar els deures. (i no Crec que em donarà temps d'acabar els deures.)
A [...]
La construcció de participi donat que es fa servir amb el significat causal de 'considerant que, tenint en compte que'. Per exemple:
Donat que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.
La directora de l'escola, donat que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.
L'expressió [...]
Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres anys que no ens veiem.
Feia mitja hora que el meu fill m'esperava.
Amb aquest mateix sentit, també és possible [...]
Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:
Xerraven a l'una.
Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.
Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]
Per indicar que una acció o un estat s'allarguen un cert temps es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres dies que hi donem voltes.
L'esplai fa anys que lluita per aconseguir un local decent.
Estic desesperada, fa una hora que espero el tren.
Amb aquest [...]
)
Finalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple:
No tinc gens de temps.
No té gota de febre.
Té tot de rampoines a l'armari.
Posa-hi [...]
Les expressions alhora que i al mateix temps que es poden fer servir per expressar simultaneïtat entre un fet i un altre. En canvi, l'expressió al temps que no és adequada amb aquest sentit. Per exemple:
L'empresa acomiada diversos treballadors, al mateix temps que apuja el sou dels directius (i [...]
Per referir-se a la manca de temps o al poc temps de què es disposa per fer una activitat, en català es poden utilitzar les expressions anar escanyat (de temps), anar just (de temps), a correcuita, amb presses, etc., segons el context.
Per exemple:
Avui no acabaré l'informe, vaig escanyat de [...]
Fitxa
5815/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de l'acta de reunió
Resposta
Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:
identificació de la reunió
assistència
ordre del dia
desenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
fórmula final
annexos
Aquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final. 1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
En un segon bloc s'hi consignen els absents.
3. Ordre del dia
Com a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.
4. Desenvolupament de la sessió
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.
5. Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Pel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.
6. Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració. 7. Fórmula final
Les fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.